
Letras - Lletres
Ribagorza Canta
Las estrellitas del cielo
Las estrellitas del cielo nadie las puede contar,
las estrellitas del cielo, solo Dios que las ha puesto
cada una en su lugar, cada una en su lugar.
Las estrellitas del cielo.
Amdruga (V. Barrós)
Amadruga, druga druga...
los conejos en Botalls
Ya baixan la baixadeta, ya baixan la baixadeta
camino de los Botalls.
Taniná que les figues son verdes taniná que ya madurarán.
Amadruga
A las doce del día doce
las campanas baldiarán
y en San Miguel la rondalla
los mozos prepararán.
Amadrugan, drugan, drugan,
amadrugan los zagals,
preparanse pistoneras
que a la tarde em'pellearán.
Amadruga, druga, druga,
amadruga, repatán,
a buscar la repatana
camino de los tozals.
Ya baixan la baixadeta,
camino de los bozals,
se sienten los trabucazos
pues las ocho en punto dan.
Jotas de despedida de soltera
Debajo de tu ventana
hay una piedra redonda
con un letrero que dice
aquí comienza la ronda
En un principio de ronda
voy a cantar el primero
si la gracia no acompaña
ayudadme compañeros
Cuántos y cuántos han sido
los que pretendían tu amor
pero tú has elegido
para marido a Ramón
Aunque mañana te marches
pensamos volverte a ver
queremos visitas tuyas
así se guarda el querer
Debajo de tu ventana
hay una piedra redonda
con un letrero que dice
aquí termina la ronda
La Cardelina
Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.
Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.
Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.
Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.
Y el ruiseñor, y el ruiseñor,
cantando le responde requiebros de amor,
cantando le responde requiebros de amor.
Estaba la hermosa cardelina, estaba sentadita en el balcón.
Sentadita sentada en la ventana, sentada sentada en el balcón.
Y el ruiseñor, y el ruiseñor,
le responde, le responde, le responde con su amor.
Le responde, le responde, le responde con su amor.
Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.
Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.
Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.
Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.
Y el ruiseñor, y el ruiseñor,
cantando le responde requiebros de amor,
cantando le responde requiebros de amor.
Corrandes
I a la ventana la veïa
i al cap hi llevava un gorro
tots es creïen que era ella
i era un gos que traïa el morro
Era un gos que traïa el morro
tots es creíen que era ella
Montanyana la galana,
entremig de dos barrancs,
totes les mossetes guapes,
amigues dels capellans.
Totes les dones de Güel
totes pixen per igual,
menos la de Fumarral
que pixa pel ventanal.
Vatros de Castigaleu
que la caça poseu preu
acudiu tots a la plaça
que us han penjat la guineu.
Tu, si vas a Camporrells
(els) diràs als de collgirat
que apanyen els Sants Màrtirs
que els tenen molt espatllats
A Casserres clavellines
estreletes de Camporrells,
mataginebres de Natjà
i a Pilzà els pets afumats
Si tu vas a Benavarri
passa per la Tussaleta
que trobaràs la guineu
entrecavant judietas
I a la ventana la veïa
i al cap hi llevava un gorro
tots es creïen que era ella
i era un gos que traïa el morro
Era un gos que traïa el morro
tots es creíen que era ella
Cigalons de Canalda
Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda ;
lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.
Lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava ;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.
Lo Llop se'n feia el valent,
tras dels altres caminava ;
anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada.
Anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada ;
lo Llop se'n feia el valent,
tras dels altres caminava.
Argelagues, romanins
i foscor de matinada ;
tornaven los cigalons
de la festa de Canalda.
Tornaven los cigalons
de la festa de Canalda ;
argelagues, romanins
i foscor de matinada.
Aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava ;
flabiol i tamboret
i aquell bot mai s'acabava.
Flabiol i tamboret
i aquell bot mai s'acabava ;
aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava.
Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda ;
lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.
Lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava ;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.
La Polleta d'aigua
Una galant cançoneta
jo bé vu le'n diré
n'és treta d'una minyona
filla d'un moliner.
N'és treta d'una minyona
filla d'un moliner
que n'està acostumadeta
a tractar un traginer.
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
Que n'està acostumadeta
a tractar un traginer;
son pare no ho volia
no li'n deixa dir res.
Son pare no ho volia
no li'n deixa dir res.
-Ai pare, lo meu bon pare,
d'això no en traureu res!
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
-Ai pare, lo meu bon pare,
d'això no en traureu res !
Si de dia no hi parlo
de nit hi parlaré.
-I si de dia no hi parlo
de nit hi parlaré.
-Mira que n'ets pubilleta
te'n desheredaré.
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
Mira que n'ets de pubilleta
i te'n desheredaré.
-Els drets de la meua mare
Bé prou me'ls enduré.
-Els drets de la meua mare
bé prou me'ls enduré,
me'n aniré a Barcelona ….
a servir un cavaller.
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
-Me n'aniré a Barcelona
a servir un cavaller
i si el servei no m'hi agrada
cap a França aniré.
-I si el servei no m'hi agrada
cap a França aniré.
I allà a l'entrar-n'hi de França
ja en troba al traginer.
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
I allà a l'entar-n'hi de França
ja en troba al traginer.
I ja n'escriu una carta
al seu pare moliner.
I ja n'escriu una carta
al seu pare moliner:
-Que jo ja en sóc casadeta
amb 'quell fadrí traginer.
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
-Que jo ja en sóc casadeta
Amb'quell fadrí traginer
i en els braços del meu maco
faré el que voldré.
Adéu polleta d'aigua
jo mai t'oblidaré!
La desgràcia d'un pobre home
La desgràcia d'un pobre home,
té una filla per casar ;
'nemorada d'un gitano
no l'en pot desoblidar.
-Escolta filla meva,
dues paraules te'n vull dir:
per l'ofici de gitano,
molt be te'n poden venir.
-Tu n'estàs avesadeta
a dormir en bon matalàs;
casadeta amb un gitano,
a la palla dormiràs.
-Si a la palla haig de dormir,
res me'n importa a mi;
si el meu cor sempre desitja,
el gitano per marit.
-Tu n'estàs avesadeta,
a portar-ne rics vestits;
casadeta amb un gitano,
portaràs parracs sorgits.
-Si parracs haig de portar,
res me n'importa a mi;
si el meu cor sempre desitja,
el gitano per marit.
-Tu n'estàs avesadeta,
a portar-en uns bons calçats;
casadeta amb un gitano,
ben descalçadeta iràs.
-Si descalça haig d'anar,
res me n'importa a mi;
si el meu cor sempre desitja
el gitano per marit.
-Tu n'estàs avesadeta,
a cuinar uns bons guisats;
casadeta amb un gitano,
cuinaràs gossos i gats.
-Si gossos i gats haig de cuinar,
res me n'importa a mi;
si el meu cor sempre desitja
el gitano per marit.
-Tu n'estàs avesadeta,
a cuinar uns bons bocins;
casadeta amb un gitano,
cuinaràs rucs i pollins.
-Si rucs i pollins haig de cuinar,
res me n'importa a mi;
si el meu cor sempre
desitja el gitano per marit.
-Tu n'estàs avesadeta,
a anar-ne a missa major;
casadeta amb un gitano
no veuràs mai més rector.
-Si mai més veuré rector,
res me n'importa a mi;
si el meu cor sempre
desitja el gitano per marit.
-Vindran mercats i fires,
tu també hi hauràs d'anar;
casadeta amb un gitano,
amb el cistelló al braç.
-Si amb el cistelló haig d'anar
res me'n importa a mi;
jo estic boja pel gitano,
i el gitano boig per mi!
Adius a la Val d'Aran
Enten, enten, l'accordeon,
dus pas de dança, ua cançon,
eth haro que s'a alugat,
Sant Joan, Sant Joan, se n'ei tornat.
Val d'Aran, cap de Gasconha,
luenh de tu, que'm cau partir,
Val d'Aran, cap de Garona,
luenh de tu, que'm vau morir.
Era passejada, un ser d'estiu,
e com te va? Adiu, adiu!
Un tròç de pan, un còp de vin,
parlar deth temps, damb eth vesin.
(Es) cueires luden sus eth bufet,
tots es records ena paret,
non se pot estancar eth temps,
mès Aranés, tostemp, tostemp.
Val d'Aran cap de Gasconha…
Tornar a pujar enquià era nhèu,
un darrèr còp eth cap en cèu,
setiat dessús eth gran calhau,
guardar eth sorelh en gran portau.
Companhs de Les e de Bossòst,
de Salardú, de Vilamòs,
brembatz-vo'n plan deth praube Joan
qui a estimat tant era Val d'Aran.
Val d'Aran cap de Gasconha…
Val d'Aran cap de Gasconha…
Les dones de Castanesa
A l'arribar a Castanesa
informa't-hi al campanal
informa't-hi al campanal
que allí ja t'indicaran
per tal d'anar amont o avall
Les dones de Castanesa
en havent dinat se'n van
en havent dinat se'n van
a cosir davall de l'ormo
i allí s'estan criticant.
Les mosses de Castanesa
les de la Vila d'avall
les de la Vila d'avall
s'han comprat una tafarra
per portar els mossos a cavall.
Les mosses de Castanesa
quan baixen a Vilaller
quan baixen a Vilaller
es fan petar les farradures
al cafè de Fideuer.
Les mosses de Castanesa
s'han comprat una romana
s'han comprat una romana
per a pesar-s'hi les popes
una vegada a la setmana.
Les mosses de Castanesa
Quan baixen de Baciver
Quan baixen de Baciver
S'hi diuen la una a l'altra:
-Tu fas panxa i jo braguer
Les mosses de Castanesa
Quan baixen de Baciver
Quan baixen de Baciver
tenen la panxa arrugada
com el manxó del ferrer.
Les mosses de Castanesa
Quan baixen de Baciver
Quan baixen de Baciver
Si diuen la una a l'altra:
-Jo prenyada i tu també…