Letras - Lletres

Ribagorza Canta

Las estrellitas del cielo

Las estrellitas del cielo nadie las puede contar, 

las estrellitas del cielo, solo Dios que las ha puesto

cada una en su lugar, cada una en su lugar.

Las estrellitas del cielo.

Amdruga (V. Barrós)

Amadruga, druga druga...

los conejos en Botalls

Ya baixan la baixadeta, ya baixan la baixadeta

camino de los Botalls.

Taniná que les figues son verdes taniná que ya madurarán.

Amadruga

A las doce del día doce

las campanas baldiarán

y en San Miguel la rondalla

los mozos prepararán.

Amadrugan, drugan, drugan,

amadrugan los zagals,

preparanse pistoneras

que a la tarde em'pellearán.

Amadruga, druga, druga,

amadruga, repatán,

a buscar la repatana

camino de los tozals.

Ya baixan la baixadeta,

camino de los bozals,

se sienten los trabucazos

pues las ocho en punto dan.

Jotas de despedida de soltera

Debajo de tu ventana 

hay una piedra redonda

con un letrero que dice

aquí comienza la ronda


En un principio de ronda

voy a cantar el primero

si la gracia no acompaña

ayudadme compañeros


Cuántos y cuántos han sido

los que pretendían tu amor

pero tú has elegido

para marido a Ramón


Aunque mañana te marches

pensamos volverte a ver

queremos visitas tuyas

así se guarda el querer


Debajo de tu ventana

hay una piedra redonda

con un letrero que dice

aquí termina la ronda


La Cardelina

Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.

Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.

Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.

Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.

Y el ruiseñor, y el ruiseñor,

cantando le responde requiebros de amor,

cantando le responde requiebros de amor.



Estaba la hermosa cardelina, estaba sentadita en el balcón.

Sentadita sentada en la ventana, sentada sentada en el balcón.

Y el ruiseñor, y el ruiseñor,

le responde, le responde, le responde con su amor.

Le responde, le responde, le responde con su amor.



Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.

Cuando la alegre cardelina reclama al dulce ruiseñor.

Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.

Sentada está en el ramo verde picando el cáliz de la flor.

Y el ruiseñor, y el ruiseñor,

cantando le responde requiebros de amor,

cantando le responde requiebros de amor.


Corrandes

I a la ventana la veïa

i al cap hi llevava un gorro

tots es creïen que era ella

i era un gos que traïa el morro

Era un gos que traïa el morro

tots es creíen que era ella


Montanyana la galana,

entremig de dos barrancs,

totes les mossetes guapes,

amigues dels capellans.


Totes les dones de Güel

totes pixen per igual,

menos la de Fumarral

que pixa pel ventanal.


Vatros de Castigaleu

que la caça poseu preu

acudiu tots a la plaça

que us han penjat la guineu.


Tu, si vas a Camporrells

(els) diràs als de collgirat

que apanyen els Sants Màrtirs

que els tenen molt espatllats


A Casserres clavellines

estreletes de Camporrells,

mataginebres de Natjà

i a Pilzà els pets afumats


Si tu vas a Benavarri

passa per la Tussaleta

que trobaràs la guineu

entrecavant judietas


I a la ventana la veïa

i al cap hi llevava un gorro

tots es creïen que era ella

i era un gos que traïa el morro

Era un gos que traïa el morro

tots es creíen que era ella

Cigalons de Canalda

Adéu siau, cigalons,

borrasqueros de Canalda ;

lo Tolleuda, lo Manel,

lo Llop, que els acompanyava.


Lo Tolleuda, lo Manel,

lo Llop, que els acompanyava ;

adéu siau, cigalons,

borrasqueros de Canalda.


Lo Llop se'n feia el valent,

tras dels altres caminava ;

anaven tocant los ballets

amb una canya esquerdada.


Anaven tocant los ballets

amb una canya esquerdada ;

lo Llop se'n feia el valent,

tras dels altres caminava.


Argelagues, romanins

i foscor de matinada ;

tornaven los cigalons

de la festa de Canalda.


Tornaven los cigalons

de la festa de Canalda ;

argelagues, romanins

i foscor de matinada.


Aiguardent i gots trencats

i el músic que no parava ;

flabiol i tamboret

i aquell bot mai s'acabava.


Flabiol i tamboret

i aquell bot mai s'acabava ;

aiguardent i gots trencats

i el músic que no parava.


Adéu siau, cigalons,

borrasqueros de Canalda ;

lo Tolleuda, lo Manel,

lo Llop, que els acompanyava.


Lo Tolleuda, lo Manel,

lo Llop, que els acompanyava ;

adéu siau, cigalons,

borrasqueros de Canalda.


La Polleta d'aigua

Una galant cançoneta

jo bé vu le'n diré

n'és treta d'una minyona

filla d'un moliner.


N'és treta d'una minyona

filla d'un moliner

que n'està acostumadeta

a tractar un traginer.


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!


Que n'està acostumadeta

a tractar un traginer;

son pare no ho volia

no li'n deixa dir res.


Son pare no ho volia

no li'n deixa dir res.

-Ai pare, lo meu bon pare,

d'això no en traureu res!


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!


-Ai pare, lo meu bon pare,

d'això no en traureu res !

Si de dia no hi parlo

de nit hi parlaré.


-I si de dia no hi parlo

de nit hi parlaré.

-Mira que n'ets pubilleta

te'n desheredaré.


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!

Mira que n'ets de pubilleta

i te'n desheredaré.

-Els drets de la meua mare

Bé prou me'ls enduré.


-Els drets de la meua mare

bé prou me'ls enduré,

me'n aniré a Barcelona ….

a servir un cavaller.


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!


-Me n'aniré a Barcelona

a servir un cavaller

i si el servei no m'hi agrada

cap a França aniré.


-I si el servei no m'hi agrada

cap a França aniré.

I allà a l'entrar-n'hi de França

ja en troba al traginer.


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!


I allà a l'entar-n'hi de França

ja en troba al traginer.

I ja n'escriu una carta

al seu pare moliner.


I ja n'escriu una carta

al seu pare moliner:

-Que jo ja en sóc casadeta

amb 'quell fadrí traginer.


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!


-Que jo ja en sóc casadeta

Amb'quell fadrí traginer

i en els braços del meu maco

faré el que voldré.


Adéu polleta d'aigua

jo mai t'oblidaré!


La desgràcia d'un pobre home

La desgràcia d'un pobre home,

té una filla per casar ;

'nemorada d'un gitano

no l'en pot desoblidar.


-Escolta filla meva,

dues paraules te'n vull dir:

per l'ofici de gitano,

molt be te'n poden venir.


-Tu n'estàs avesadeta

a dormir en bon matalàs;

casadeta amb un gitano,

a la palla dormiràs.


-Si a la palla haig de dormir,

res me'n importa a mi;

si el meu cor sempre desitja,

el gitano per marit.


-Tu n'estàs avesadeta,

a portar-ne rics vestits;

casadeta amb un gitano,

portaràs parracs sorgits.


-Si parracs haig de portar,

res me n'importa a mi;

si el meu cor sempre desitja,

el gitano per marit.


-Tu n'estàs avesadeta,

a portar-en uns bons calçats;

casadeta amb un gitano,

ben descalçadeta iràs.


-Si descalça haig d'anar,

res me n'importa a mi;

si el meu cor sempre desitja

el gitano per marit.


-Tu n'estàs avesadeta,

a cuinar uns bons guisats;

casadeta amb un gitano,

cuinaràs gossos i gats.


-Si gossos i gats haig de cuinar,

res me n'importa a mi;

si el meu cor sempre desitja

el gitano per marit.


-Tu n'estàs avesadeta,

a cuinar uns bons bocins;

casadeta amb un gitano,

cuinaràs rucs i pollins.


-Si rucs i pollins haig de cuinar,

res me n'importa a mi;

si el meu cor sempre

desitja el gitano per marit.


-Tu n'estàs avesadeta,

a anar-ne a missa major;

casadeta amb un gitano

no veuràs mai més rector.


-Si mai més veuré rector,

res me n'importa a mi;

si el meu cor sempre

desitja el gitano per marit.


-Vindran mercats i fires,

tu també hi hauràs d'anar;

casadeta amb un gitano,

amb el cistelló al braç.


-Si amb el cistelló haig d'anar

res me'n importa a mi;

jo estic boja pel gitano,

i el gitano boig per mi!


Adius a la Val d'Aran

Enten, enten, l'accordeon,

dus pas de dança, ua cançon,

eth haro que s'a alugat,

Sant Joan, Sant Joan, se n'ei tornat.


Val d'Aran, cap de Gasconha,

luenh de tu, que'm cau partir,

Val d'Aran, cap de Garona,

luenh de tu, que'm vau morir.


Era passejada, un ser d'estiu,

e com te va? Adiu, adiu!

Un tròç de pan, un còp de vin,

parlar deth temps, damb eth vesin.


(Es) cueires luden sus eth bufet,

tots es records ena paret,

non se pot estancar eth temps,

mès Aranés, tostemp, tostemp.


Val d'Aran cap de Gasconha…


Tornar a pujar enquià era nhèu,

un darrèr còp eth cap en cèu,

setiat dessús eth gran calhau,

guardar eth sorelh en gran portau.


Companhs de Les e de Bossòst,

de Salardú, de Vilamòs,

brembatz-vo'n plan deth praube Joan

qui a estimat tant era Val d'Aran.


Val d'Aran cap de Gasconha…


Val d'Aran cap de Gasconha…


Les dones de Castanesa

A l'arribar a Castanesa

informa't-hi al campanal

informa't-hi al campanal

que allí ja t'indicaran

per tal d'anar amont o avall


Les dones de Castanesa

en havent dinat se'n van

en havent dinat se'n van

a cosir davall de l'ormo

i allí s'estan criticant.


Les mosses de Castanesa

les de la Vila d'avall

les de la Vila d'avall

s'han comprat una tafarra

per portar els mossos a cavall.


Les mosses de Castanesa

quan baixen a Vilaller

quan baixen a Vilaller

es fan petar les farradures

al cafè de Fideuer.


Les mosses de Castanesa

s'han comprat una romana

s'han comprat una romana

per a pesar-s'hi les popes

una vegada a la setmana.


Les mosses de Castanesa

Quan baixen de Baciver

Quan baixen de Baciver

S'hi diuen la una a l'altra:

-Tu fas panxa i jo braguer


Les mosses de Castanesa

Quan baixen de Baciver

Quan baixen de Baciver

tenen la panxa arrugada

com el manxó del ferrer.


Les mosses de Castanesa

Quan baixen de Baciver

Quan baixen de Baciver

Si diuen la una a l'altra:

-Jo prenyada i tu també…



© 2016 Sergi Llena Mur - Proyectos sobre música tradicional
Creado con Webnode
¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar